FORNA

Una punxada inoportuna

9 de març
A les 8 al Marfil. Hui fa frescoreta de la bona. Alguns anem massa abrigats per por a passar fred i segur que després suarem de valents. Uns més que altres i sobre tot Campos, q llevat el diari del pit, duia l’equipació d’hivern al complet fins i tot els calcetins de llana jjj….
Ah… i Manolo s’ha oblidat d’agafar el bidó de l’aigua  (com va de sobrat! ni hidratar-se necessita). O serà per no dur tant de pes i pujar millor? Menys mal que sempre hi ha alguna persona generós-a. Jo li he oferit el meu, i Talens li ha donat el seu (evidentament no contenia cervesa) Però tractant-se del Ferreter tota bona acció és poca.

Bé, eixim tots cap a Forna a bon ritme. No hem coincidit en els de sal pa l’ou i això es nota.
En arribar a Barx s’ha despenjat el grup capdavanter, ni A ni B ni C, ja hi ha de tot un poc. Nosaltres a la marxeta i procurant no suar massa perquè, en la roba que duguem, sembla el més fácil.
Hem arribat a Forna abans que els altres, acurtant uns quants quilòmetres perquè voliem agafar taula abans que ells, però un imprevist ens ho ha impedit: el bar estava tancat.
Al moment han aplegat els valents. Hem decidit tornar enrere i esmorzar a Oliva. Ells han tingut que esperar que Manolo acabara de fer base. L’havien perdut pel camí (mira q no pegar-li ninguna espenteta xe!!)  Segons ell diu no li feia falta, no té pressa en aplegar q està fent base jjjjj….. això serà.
Hem esmorzat, això sí, tots junts però en dues taules. Bons entrepans, enormes, sense cremaet (quasi millor per a no calfar massa al cos….)
Reiniciem tots junts però a l’eixida d’Oliva tornem a despenjar-nos de l’altre grup. Què manera de perdre’ns de vista i amb quin ‘descaro’. Cap problema per a nosaltres, ja estem acostumats pues últimament està passant en totes les eixides. Què hem de fer…. ja es faran majors, ja!!
De sobte… sorpresa!! Ens hem trobat en la cuneta tres individus apanyant una roda: el Menoret, Ortega i Manolo. Ninot ha punxat…. “el Karma” li hem cridat tots a la vegada. “Ara q t’esperen els altres”. Ja ens agafareu si podeu. I vaja si ens han agafat, menuda tornada hem tingut. De tot ens ha dit menys guapos. “Fel amarga” li he dit jo. Quin calvari i això que encara no és Setmana Santa. Tot el viatge destral·legant. Això li passa x Ninot.
En fí, ens hem regalat unes bones rises, hem suat de valents, hem gaudit del solet i de l’eixida i hem tornat sense cap incidència que destacar. Al menys en el nostre grup.
Demà més i millor

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.